Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl.
El passat 21 de gener es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (d’ara endavant, “BOE”) el Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusula sòl (d’ara endavant, “RD-llei 1/2017”).
El RD-llei 1/2017 té com a objecte l’establiment de mesures que facilitin la devolució de les quantitats indegudament satisfetes pel consumidor a les entitats de crèdit en aplicació de determinades clàusules sòl contingudes en contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària, entenent-se per clàusula sòl qualsevol estipulació inclosa en un contracte de préstec o crèdit altre tipus de préstec, que limiti a la baixa la variabilitat del tipus d’interès del contracte.
En concret, el RD-llei 1/2017 pretén avançar en les mesures dirigides a la protecció als consumidors establint una via que els faciliti la possibilitat d’arribar a acords amb les entitats de crèdit amb què tenen subscrit un contracte de préstec o crèdit amb garantia hipotecària que solucionin les controvèrsies que es poguessin suscitar com a conseqüència dels últims pronunciaments judicials. Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016, en els assumptes acumulats C-154/15, C-307/15 i C-308/15 (d’ara endavant, la “STJUE de 21 de desembre de 2016”).
Per a la millor exposició de les novetats introduïdes pel RD-llei 1/2017, considerem oportú procedir a exposar, en primer lloc, els antecedents jurisprudencials d’aquesta previsió normativa, per després fer esment a les especificacions més importants contingudes a l’esmentat RD-llei 1/2017.
1.- Antecedents jurisprudencials
El 9 de maig de 2013 el Tribunal Suprem va analitzar a la seva Sentència núm. 241/2013 (d’ara endavant, la “STS de 9 de maig de 2013”), en el marc d’una acció col·lectiva exercitada per una associació de consumidors contra diverses entitats bancàries, el caràcter abusiu de les clàusules sòl.
Les tres principals conclusions que va assolir el Tribunal Suprem a la STS de 9 de maig de 2013 van ser (i) que les clàusules sòl són lícites amb caràcter general, sempre que satisfacin les exigències de transparència substantiva o material (§§ 257 i 293 [a]); (ii) que les clàusules sòl objecte del procediment són nul·les per manca de transparència substantiva o material (§ 225); i (iii) que els efectes retroactius d’aquesta nul·litat han de quedar limitats, de manera que no arribarà als pagaments ja realitzats a la data de publicació de la Sentència (§ 294), ja que altrament aquesta retroactivitat causaria greu trastorn a l’ordre públic econòmic (§ 293).
La limitació de l’eficàcia retroactiva va ser confirmada pel Tribunal Suprem a la sentència núm. 139/2015, de 25 de març (d’ara endavant, la “STS de 25 de març de 2015”), al si d’una acció individual interposada davant d’una de les entitats parteix en el procés judicial resolt per la sentència de 9 de maig de 2013. En concret, a la STS de 25 de març de 2015, el Tribunal Suprem va concloure que, quan en aplicació de la doctrina fixada a la STS de 9 de març de 2013 el prestatari s’efectua exclusivament a partir de la data de publicació de la dita sentència de 2013.
Tot i això, diversos tribunals espanyols van qüestionar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (d’ara endavant, el “TJUE“) la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la base del Dret de la Unió Europea mitjançant diversos reenviaments prejudicials. El 21 de desembre de 2016 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentència en els assumptes acumulats C-154/15, C-307/15 i C-308/15 donant resposta a aquestes qüestions.”
A la STJUE de 21 de desembre de 2016, el TJUE ha declarat que la limitació en el temps dels efectes de la declaració d’abusivitat d’una clàusula sòl no és compatible amb el Dret d’Unió (§ 74), ja que aquesta limitació de l’efecte retroactiu ofereix al consumidor una protecció incompleta i insuficient i que no constitueix un mitjà adequat i eficaç 73).
En aquest sentit, d’acord amb la decisió de la STJUE de 21 de desembre de 2016, “l’article 6, apartat 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consell, sobre clàusules abusives en els contractes subscrits amb els consumidors, s’ha d’interpretar en el sentit que s’oposa a una jurisprudència nacional que limita en el temps els efectes restitutoris vinculats a la declaració del caràcter abusiu, en el sentit de l’article 3, un contracte subscrit amb un consumidor per un professional, circumscrivint aquests efectes restitutoris exclusivament a les quantitats pagades indegudament en aplicació de tal clàusula amb posterioritat al pronunciament de la resolució judicial mitjançant la qual es va declarar el caràcter abusiu de la clàusula en qüestió”.
El TJUE ha fonamentat la decisió, entre altres raonaments, que una clàusula contractual declarada abusiva mai no ha existit, de manera que no podrà tenir efectes davant del consumidor (§ 61). Per tant, argumenta el TJUE, la declaració judicial del caràcter abusiu de tal clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació de fet i de dret en què es trobaria el consumidor si no hagués existit aquesta clàusula, concretament mitjançant la constitució d’un dret a la restitució dels avantatges obtinguts indegudament pel professional en detriment del consumidor.
2.- El RD-llei 1/2017: principals novetats
D’acord amb l’Exposició de Motius del RD-llei 1/2017, és previsible que el pronunciament recent del TJUE suposi l’increment de les demandes de consumidors afectats sol·licitant la restitució de les quantitats pagades en aplicació de les clàusules sòl, de manera que resulta necessari arbitrar una via senzilla i ordenada, de caràcter voluntari amb el caràcter voluntari per al consumidor, solucionar-ne les diferències mitjançant la restitució d’aquestes quantitats. Doncs bé, amb el RD-llei 1/2017 es pretén oferir una intervenció i regulació mínima, donant als consumidors un instrument que els permeti obtenir una resposta ràpida a les seves reclamacions.
Les principals novetats previstes pel RD-llei 1/2017 per tal de facilitar una solució àgil i satisfactòria per al consumidor són les següents:
(i) Es requereix a les entitats de crèdits que implantin unprocediment gratuït de reclamació prèvia a la interposició de demandes judicials, que tindrà caràcter voluntari per al consumidor i imperatiu d’atendre per part de les entitats de crèdit, i l’objecte del qual serà atendre les peticions que els consumidors formulin a l’àmbit d’aquest RD-llei 1/2017. Les entitats de crèdit han de garantir que aquest sistema de reclamació és conegut per tots els consumidors que tinguessin incloses clàusula sòl en el préstec hipotecari.
Pel que fa a això, el RD-llei 1/2017 estableix que una vegada rebuda la reclamació prèvia per part d’un consumidor, l’entitat de crèdit haurà d’efectuar un càlcul de la quantitat a tornar i remetre-li una comunicació desglossant aquest càlcul; en aquest desglossament, l’entitat de crèdit ha d’incloure necessàriament les quantitats que corresponguin en concepte d’interessos. En cas que l’entitat consideri que la devolució no és procedent, comunicarà les raons en què es motiva la seva decisió, cas en què es donarà per conclòs el procediment extrajudicial. El consumidor haurà de manifestar si està dacord amb el càlcul. Si n’hi hagués, l’entitat de crèdit acordarà amb el consumidor la devolució de l’efectiu, i també es podrà acordar l’adopció d’una mesura compensatòria diferent de la devolució de l’efectiu. El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a tornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació.
D’altra banda, es preveu que, durant el temps en què se substanciï la reclamació prèvia, les parts no podran exercitar contra l’altra cap acció judicial o extrajudicial en relació amb el seu objecte, amb l’ànim d’evitar pràctiques de mala fe que només persegueixin des d’un primer moment entaular accions judicials.
(ii) S’estableixen mesures respecte a lescostes processalsque incentiven el reconeixement extrajudicial del dret del consumidor, així com l’aplanament per part de les entitats de crèdit, amb la finalitat que el consumidor vegi restablert el seu dret en el termini més breu possible evitant haver d’esgotar un procés judicial que es dilati en el temps.
(iii) Es regula eltractament fiscal de les quantitats percebudesper la devolució de les clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs derivades d’acords celebrats amb les entitats financeres, amb aquesta finalitat es modifica la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
A la vista dels antecedents jurisprudencials referits en aquesta Alerta, i tal com s’assenyala a l’Exposició de Motius del RD-llei 1/2017, és previsible que, a fi de determinar si una clàusula sòl està inclosa en l’àmbit d’aplicació de la dita norma, i per tant si escau la devolució de les quantitats indegudament satisfetes pel crèdit consideren, entre altres, els criteris següents: la creació de l’aparença d’un contracte de préstec a interès variable en què les oscil·lacions a la baixa de l’índex de referència repercutiran en una disminució del preu dels diners; la manca d’informació suficient que és un element definitori de l’objecte principal del contracte; la creació de l’aparença que el terra té com a contraprestació inescindible la fixació d’un sostre; la seva eventual ubicació entre una quantitat aclaparadora de dades entre les que queden emmascarades i que dilueixen l’atenció del consumidor; l’absència de simulacions d’escenaris diversos relacionats amb el comportament raonablement previsible del tipus d’interès a l’hora de contractar en fase precontractual; i la inexistència d’advertiment previ clar i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres productes de la pròpia entitat.
El RD-llei 1/2017 va entrar en vigor el dia de la seva publicació al BOE, cosa que es va produir el 21 de gener de 2017.
***
El contingut de la present Alerta té caràcter merament informatiu. Qualsevol decisió o actuació basada en el contingut haurà de ser objecte de ladequat assessorament professional.
