Octubre 2015
Llei 42/2015, del 5 d’octubre, de reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil
El passat 6 d’octubre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (d’ara endavant, “BOE”) la Llei 42/2015, de 5 d’octubre, de reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil (d’ara endavant, “Llei 42/2015” i “LEC”, respectivament).
Mitjançant la Llei 42/2015 s’introdueixen rellevants modificacions a la LEC i en altres textos normatius, entre les quals destaca la que afecta el Codi Civil en matèria de prescripció.
1.- Reforma de la LEC.
1.1.- Presentació d’escrits i documents.
S’introdueix l’obligació per a tots els professionals de la justícia i òrgans judicials i fiscalies a emprar els sistemes telemàtics existents a l’Administració de Justícia per presentar escrits i documents. Estaran obligats a intervenir a través de mitjans electrònics, en tot cas, els subjectes següents: (i) les persones jurídiques; (ii) les entitats sense personalitat jurídica; (iii) els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i les actuacions que realitzin amb l’Administració de Justícia en exercici d’aquesta activitat professional; (iv) els notaris i registradors; (v) els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de Justícia; i (vi) els funcionaris de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que realitzin per raó del seu càrrec.
Es preveu la possibilitat de presentar escrits i documents per mitjans telemàtics cada dia de l’any durant les vint-i-quatre hores.
1.2.- Actes de comunicació per mitjans informàtics.
Es fa una aplicació global dels mitjans telemàtics a les diferents actuacions processals. L’ús dels mitjans telemàtics s’estén també a la tramitació dels exhorts, els manaments i els oficis, l’exhibició de documents en compliment de diligències preliminars o la presentació d’informes pericials.
D’altra banda, amb la finalitat que la comunicació electrònica sigui la forma habitual d’actuar a l’Administració de Justícia també en relació amb els ciutadans, s’estableix expressament que els actes de comunicació es podran realitzar a l’adreça electrònica habilitada pel destinatari o per mitjà d’un altre sistema telemàtic, encara que això serà possible a partir de l’1 de gener de 2017 als representants no professionals de la justícia i que no hi estiguin.
1.3.- Representació.
Es preveu la possibilitat de conferir la representació al procurador mitjançant apoderamentapud actamitjançant compareixença electrònica a la corresponent seu judicial, així com d’acreditar aquest apoderament a través de la seva inscripció a l’arxiu electrònic d’apoderamentsapud actaque es crearà a aquest efecte i que entrarà en vigor l’1 de gener de 2017. Fins a aquesta data, l’acreditació del poder de representació se seguirà efectuant com fins ara, per mitjà de poder notarial o apoderamentapud actaatorgat mitjançant compareixença personal davant del secretari judicial.
1.4.- Atribucions i obligacions dels procuradors.
Es reforça l’elenc d’atribucions i les obligacions dels procuradors respecte de la realització dels actes de comunicació. Com a novetat destacable, s’atribueix als procuradors la capacitat de certificació per realitzar tots els actes de comunicació, cosa que els permetrà la pràctica amb el mateix abast i efectes que els realitzats pels funcionaris del Cos d’Auxili Judicial i, amb això, se’ls eximeix de la necessitat de veure’s assistits per testimonis.
En tot escrit que doni inici a un procediment judicial, d’execució, oa una altra instància, el sol·licitant ha d’expressar si interessa que tots els actes de comunicació els faci el seu procurador. Si no es manifesta res al respecte, el secretari judicial ha de donar curs a les actuacions, i aquests funcionaris del Cos d’Auxili Judicial han de fer aquests actes de comunicació com fins ara.
1.5.- Judici verbal.
La Llei 42/2015 disposa de rellevants modificacions en la regulació del judici verbal, i es pot destacar, en primer lloc, la introducció de la contestació escrita, que s’haurà de presentar en el termini de deu dies (la meitat de l’establert per al procediment ordinari).
Així mateix, es preveu que l’escrit de demanda tindrà el contingut i la forma propis del judici ordinari. A aquests efectes, també són aplicables les normes del judici ordinari en matèria de preclusió d’al·legacions i litispendència. No obstant això, se n’exceptuen els judicis verbals en què no s’actuï amb advocat i procurador, en els quals es pot elaborar una demanda succinta, i hi ha a les oficines judicials impresos normalitzats que es poden emplenar a aquest efecte.
Alhora, es disposa que, una vegada admesa la demanda, se’n traslladarà al demandat qui podrà contestar per escrit en el termini de deu dies d’acord amb el que disposa el judici ordinari.
D’altra banda, seran les parts les que es pronunciïn sobre la pertinència de celebrar vista, de manera que si cap ho sol·liciti, i el tribunal no considerés procedent la seva celebració, es dictarà sentència sense més tràmits. No obstant això, només cal que una de les parts interessi la celebració de vista perquè el secretari judicial assenyali data i hora per a aquesta.
Addicionalment, es regulen el tràmit de conclusions al judici verbal, el règim de recursos de les resolucions sobre prova i s’exigeix que s’anunciï amb antelació la proposició de la prova de l’interrogatori de la part
En tot cas, les modificacions dutes a terme per la Llei 42/2015 no afectaran els processos de judici verbal que estiguessin en tràmit amb anterioritat al 7 d’octubre de 2015 (data de la seva entrada en vigor), i se’n continuarà la tramitació d’acord amb la regulació processal anterior fins que recaigui resolució definitiva.
1.6.- Procediment monitori.
S’introdueix en els procediments monitoris un tràmit que permetrà al jutge, prèviament que el secretari judicial acordi fer el requeriment a la part deutora, apreciar d’ofici l’eventual existència de clàusules abusives en contractes subscrits entre un empresari o professional i un consumidor o usuari. A aquest efecte, el caràcter abusiu s’ha d’apreciar en clàusules que constitueixin el fonament de la petició o que n’hagin determinat la quantitat exigible.
Igualment, s’incorpora la possibilitat del control judicial de les clàusules abusives al despatx d’execució de laudes arbitrals, igual que ja està previst per als títols no judicials.
Aquesta modificació s’aplicarà als processos monitoris que s’iniciïn amb posterioritat al 7 d’octubre de 2015. Pel que fa als procediments monitoris que es trobin en tramitació a l’entrada en vigor de la Llei 42/2015, es disposa que se suspendran pel secretari judicial quan la petició inicial es fonamenti en un contracte entre un empresari o professional i un consumidor clàusula abusiva.
1.7.- Judici canviari.
La nova redacció de l’article 826 de la LEC, relatiu a la substanciació de l’oposició canviària, concedeix al creditor un termini de deu dies per impugnar l’escrit d’oposició del deutor (mentre que a la redacció anterior el secretari judicial el citava directament per a la vista).
Addicionalment, es concedeix a les parts la possibilitat de sol·licitar la celebració de la vista, en els respectius escrits d’oposició i impugnació d’aquesta. Igual que passa en el judici verbal, si les parts no sol·liciten vista o si el tribunal no considera procedent la seva celebració, l’oposició s’ha de resoldre sense més tràmits.
2.- Modificacions del Codi civil en matèria de prescripció.
En virtut de la disposició final primera de la Llei 42/2015, es modifica l’article 1.964 del Codi civil, reduint de manera significativa el termini general de les accions personals. Així, les accions personals que no tinguin assenyalat un termini de prescripció específic prescriuran als cinc anys des que es pugui exigir el compliment de l’obligació (enfront dels quinze anys previstos amb anterioritat a la reforma). En el cas d’obligacions continuades de fer o no fer, el còmput del termini de prescripció s’inicia cada cop que aquestes s’incompleixin.
Aquesta reforma de l’article 1.964 del Codi civil és vigent des del 7 d’octubre de 2015. Pel que fa a les relacions nascudes abans del dia 7 d’octubre de 2015, els és aplicable, amb caràcter general, el termini de quinze anys previst a l’anterior redacció de l’article 1.964 del Codi civil. Això no obstant, com a excepció, es preveu que el termini de prescripció de quinze anys quedarà reduït a cinc anys en els supòsits en què, a data 7 d’octubre de 2015, quedessin més de cinc anys per assolir el venciment del termini màxim de prescripció de quinze.
3.- Entrada en vigor.
Amb caràcter general, la Llei 42/2015 ha entrat en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE (això és, el 7 d’octubre de 2015 passat).
No obstant això, les previsions relatives a l’obligatorietat de tots els professionals de la justícia i òrgans i oficines judicials i fiscals de fer servir els sistemes telemàtics existents a l’Administració de Justícia per a la presentació d’escrits i documents i la realització d’actes de comunicació processal, entraran en vigor l’1 de gener de 2016, respecte dels procediments que s’iniciïn a partir d’aquesta.
D’altra banda, les previsions relatives a l’arxiu electrònic d’apoderamentsapud actaia l’ús pels interessats que no siguin professionals de la justícia dels sistemes telemàtics existents a l’Administració de Justícia per a la presentació d’escrits i documents i la realització d’actes de comunicació processal en els termes indicats anteriorment, entraran en vigor l’1 de gener de 2017.
El contingut de la present Alerta té caràcter merament informatiu. Qualsevol decisió o actuació basada en el contingut haurà de ser objecte de ladequat assessorament professional.
