Gener 2016
Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació delDecret llei 1/2016, del 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística.
El passat 23 de gener es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (d’ara endavant, “BOIB”) el Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (d’ara endavant, “Decret llei 2/2016”) Aquest Decret llei va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOIB.
El Decret llei 2/2016 té per objecte (i) d’una banda, modificar la redacció de certs preceptes del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (d’ara endavant, “Decret llei 1/2016”), i (ii) per altra banda, fer una nova redacció als articles 21, 22 i 24.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears (d’ara endavant, “Llei 6/1997”).
Com s’assenyala al preàmbul del Decret llei 2/2016, la modificació de determinats articles del Decret llei 1/2016 respon a la necessitat de corregir “alguns errors materials i imprecisions tècniques” observades en el seu text: En la mesura que aquesta modificació normativa no revesteix especial importància des d’un punt de vista juridicomaterial, aquesta no serà objecte d’anàlisi en aquesta Alerta normativa.
Quant a la nova redacció dels articles 21, 22 i 24.2 de la Llei 6/1997, relatius a les activitats relacionades amb els usos admesos en sòl rústic, cal assenyalar que en virtut la disposició addicional única del Decret llei 1/2016 es va procedir a suspendre l’aplicació de nombroses disposicions de la Llei 12/2 (d’ara endavant, “Llei 12/2014“), entre altres normes. Com ja referim en una altra Alerta normativa anterior, relativa a l’aprovació del Decret llei 1/2016 (https://araujobenetti.com/es/nov/42/alerta-derecho-urbanistico-y-turismo-decreto-ley-12016), l’al·ludida suspensió normativa es va configurar com una mesura transitòria, condicionada que el legislador procedeixi a modificar també les disposicions normatives esmentades, fixant-se com a data límit el 31 de desembre de 2017.
En concret, en virtut de la referida Disposició addicional única del Decret llei 1/2016, van quedar sense efecte els apartats 4, 5, 6 i 7 de la Disposició final segona de la Llei 12/2014[1], que modifiquen els articles 13, 21, 22 i 24.2 de la Llei 6/1997 en el sentit de (i) permetre segregacions en sòl rústic per sota de la unitat mínima de cultiu o forestal; (ii) vincular la regulació de les actuacions relacionades amb les activitats agràries i complementàries amb el que disposa la legislació agrària; i (iii) excloure l’exigència de declaració prèvia d’interès general respecte de les infraestructures i els equipaments vinculats amb les explotacions agràries, així com de les infraestructures de regadius promogudes per les administracions públiques (per tenir caràcter d’ús admès).
Doncs bé, d’acord amb el preàmbul del Decret llei 2/2016, “la suspensió d’efectivitat del que estableix aquesta disposició final de la Llei 12/2014,fins que no s’aprovi la nova regulació que la substitueixi o, si escau, fins a l’esgotament del termini que finalitza el 31 de desembre de 2017, deixa sense regulació vigent els aspectes materials a què es referien els articles 21, 22 i 24.2 esmentats de la Llei del sòl rústic. Aquesta circumstància posa de manifest la necessitat inajornable de completar aquesta regulació durgència amb lestabliment dun règim jurídic transitori que reguli i ordeni les situacions de fet que eren objecte dels preceptes esmentats de la Llei 6/1997. A aquest efecte, es considera imprescindible recuperar, en bona mesura i sense dilació, la redacció inicial dels articles 21, 22 i 24.2 esmentats.”.
És a dir, el mateix Govern reconeix que la tècnica legislativa de suspensió emprada a la Disposició addicional única del Decret llei 1/2016 genera un indesitjable panorama d’incertesa i inseguretat jurídica, que deixa sense regulació vigent nombrosos aspectes materials en matèria d’urbanisme i ordenació del territori.
Així, el Decret llei 2/2016 procedeix a modificar els articles al·ludits 21, 22 i 24.2 de la Llei 6/1997, relatius a activitats relacionades amb els usos admesos en sòl rústic, i això només nou dies després de l’entrada en vigor del Decret llei 1/2016, recuperant la seva redacció inicial“en bona mesura i sense dilació(això és, novament per la via d’urgència) Aquesta forma d’actuar denota sens dubte una evident precipitació per part del Govern en l’aprovació d’aquesta nova regulació urbanística.
Tot seguit passem a analitzar la nova redacció dels articles 21, 22 i 24.2 de la Llei 6/1997 després de l’entrada en vigor del Decret llei 2/2016. Aquests preceptes, com diem, regulen les activitats relacionades amb els usos admesos a sòl rústic, en concret, les següents: (1) activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques (article 21 de la Llei 6/1997); (2) activitats vinculades a l’explotació i la conservació del medi rural (article 22 de la Llei 6/1997); i (3) activitats relacionades amb les infraestructures públiques (article 24 de la Llei 6/1997).
1.- Activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques.
En primer lloc, el Decret llei 2/2016 modifica la redacció de l’article 21 de la Llei 6/1997, i en recupera en gran mesura la redacció inicial. En concret, respecte a la versió de l’article 21 de la Llei 6/1997 que va ser introduïda per la disposició final segona de la Llei 12/2014, la nova redacció de l’esmentat precepte introdueix els canvis següents en la regulació de les activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques:
- En primer lloc, es desvincula el concepte dactivitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques amb el dactivitats agràries.
En efecte, l’article 21.1 de la Llei 6/1997, en la redacció introduïda per la disposició final segona de la Llei 12/2014, disposava que “tindran la consideració d’activitats les activitats agràries i complementàries definides a la legislació agrària, així com les vinculades amb els usos recreatius, educatius, culturals i científics efectuats en el marc de la legislació ambiental”.
Amb les modificacions introduïdes pel Decret llei 2/2016, s’estableix que tindran aquesta consideració les actuacions vinculades als usos següents: a) els afectes a l’explotació agrícola, forestal, pecuària i cinegètica, així com a la conservació i la defensa del medi natural; b) els recreatius, educatius, culturals i científics efectuats en el marc del que disposa la legislació ambiental; c) els usos complementaris regulats a la legislació sectorial.
- En segon lloc, i en la mateixa línia, es deslliga la regulació de les actuacions relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques de legislació agrària.
Doncs bé, a diferència de la redacció de l’article 22.2 de la Llei 6/1997 introduïda per la disposició final segona de la Llei 12/2014, segons la qual “les actuacions relacionades amb les activitats agràries i complementàries, incloses les que comportin edificacions, construccions o instal·lacions, siguin o no de nova planta, es regiran pel que disposa la legislació agrària i, de forma supletòria, per aquesta llei”, a partir de l’entrada en vigor del Decret llei 2/2016 les activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques únicament s’ajustaran al que disposa la Llei 6/1997.
- Finalment, es disposa que totes les actuacions vinculades amb les activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques hauran de ser les adequades per al desenvolupament efectiu i no podran suposar la transformació de la destinació i les característiques essencials dels terrenys. Els edificis i les instal·lacions vinculats a aquestes actuacions s’hauran de limitar als estrictament necessaris.
Això, a diferència de l’anterior redacció de l’article 21.2 de la Llei 6/1999 donada per la disposició final segona de la Llei 12/2014, que limitava aquestes previsions a “les actuacions relacionades amb els usos recreatius, educatius, culturals i científics efectuats en el marc de la legislació ambiental”.
2.- Activitats vinculades a lexplotació i a la conservació del medi rural.
Quant a les activitats vinculades a l’explotació ia la conservació del medi rural, el Decret llei 2/2016 modifica la redacció de l’article 22 de la Llei 6/1997, introdueix els canvis següents respecte de la versió del precepte introduïda per la Disposició final segona de la Llei 12/2014:
- En primer lloc, s’indica que tindran la consideració d’activitats emparades a les facultats que preveu el supòsit 1.a) de l’article 11 de la Llei 6/1997[2](i) les que estiguin vinculades als usos afectes a l’explotació agrícola, forestal, pecuària i cinegètica, així com a la conservació i la defensa del medi natural, i que no comportin actuacions d’edificació, i (ii) les relacionades als usos recreatius, educatius, culturals i científics efectuats en el marc del que disposa la legislació ambiental, i que no comporten actuacions legislatives. Aquestes activitats sefectuaran fora de làmbit competencial de la Llei 6/1997.
Aquesta previsió normativa es diferencia d’anterior redacció de l’article 22 esmentat de la Llei 6/1997 donada per la disposició final segona de la Llei 12/2014, ja que aquesta únicament vinculava el caràcter d’activitats emparades a les facultats que preveu el supòsit 1.a) de l’article 11 a les activitats vinculades als usos recreatius, marc no comportaran actuacions d’edificació.
- Així mateix, i en relació amb això, s’especifica que tindran el caràcter d’edificis i instal·lacions relacionats a les activitats vinculades als usos afectes a l’explotació agrícola, forestal, pecuària i cinegètica, així com a la conservació i la defensa del medi natural, els regulats per la seva normativa sectorial, sense perjudici de la tramitació que revela la matriu d’ordenació del sòl rústic de la Llei 9, 9 directrius dordenació territorial de les Illes Balears. Quan comportin lús dhabitatge unifamiliar shauran de sotmetre als mateixos tràmits i complir idèntiques condicions que les determinades per aquesta llei per a les activitats vinculades a lús dhabitatge unifamiliar.
En relació amb les activitats vinculades als usos recreatius, educatius, culturals i científics efectuats en el marc del que disposa la legislació ambiental, es manté la previsió normativa que quan aquestes no s’efectuïn en execució d’un pla especial o d’un pla dels previstos a la legislació ambiental, prèviament al desenvolupament oa l’execució, s’hauran de declarar d’interès general d’acord 6/1997.
3.- Activitats relacionades amb les infraestructures públiques
Finalment, en relació amb les activitats relacionades amb infraestructures públiques, la redacció del paràgraf 2 de l’article 24 de la Llei 6/1997 donada per la disposició final segona de la Llei 12/2014 preveia que “en tot cas les infraestructures i els equipaments vinculats amb les explotacions agràries, així com les infraestructures de regadius promogudes per les administracions públiques, tindran caràcter dús admès, i no requereixen la declaració prèvia dinterès general”.
Mitjançant la modificació de l’article 24.2 de la Llei 6/1997, el Decret llei 2/2016 elimina l’al·ludida previsió normativa, de manera que actualment ja no queda exclosa l’exigència de declaració prèvia d’interès general respecte de les infraestructures i equipaments vinculats amb les explotacions agràries, així com de les infraestructures de regadius promov.
D’altra banda, a la nova redacció de l’article 24.2 de la Llei 6/1997 es manté la previsió que perquè els usos vinculats a les infraestructures públiques tinguin la condició d’admesos s’hauran de preveure als instruments de planejament general o als instruments d’ordenació territorial. Si no n’hi ha, l’execució de l’activitat exigirà la declaració prèvia d’interès general, llevat que l’aprovació del projecte comporti, en virtut de la legislació específica, aquesta declaració.
***
El contingut de la present Alerta té caràcter merament informatiu. Qualsevol decisió o actuació basada en el contingut haurà de ser objecte de ladequat assessorament professional.
[1]La Disposició addicional única del Decret llei 1/2016 també va suspendre molts altres preceptes (en total, més de trenta) de la Llei 6/1997, de la Llei 12/2014, de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, de la Llei 7/2012, de 1 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, i del Decret 39/2015, de 22 de maig, pel qual es fixen els principis generals de les activitats agroturístiques a explotacions agràries preferents de les Illes Balears.
[2]De conformitat amb l’esmentat article 11.1.a) de la Llei 6/1997, “per als terrenys qualificats com a sòl rústic comú, el contingut del dret de propietat integrarà les facultats següents: a) Realitzar les activitats necessàries per a l’explotació agrícola, forestal, cinegètica i pecuària mitjançant l’ús dels mitjans tècnics i instal·lacions adequades, conforme a la seva normativa específica, i sense que impliquin, en cap cas, la transformació de la seva condició o característiques essencials”.
