Octubre 2015
Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic
El passat 2 d’octubre es van publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (d’ara endavant, “BOE”) la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (d’ara endavant, la “LPAC”) i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (d’ara endavant, la “LRJSP”).
Aquestes normes es van aprovar per tal de superar les deficiències i defectes que han estat detectats en la regulació continguda a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (d’ara endavant, la “Llei 30/1992”), per dotar el nostre sistema jurídic d’un dret administratiu sistemàtic, coherent i ordenat.
A aquest efecte, aquesta reforma s’articula en dos eixos fonamentals: les relacionsad extrai les relacionsad intrade les Administracions Públiques, que, des de l’entrada en vigor de les normes esmentades, ja no trobaran regulació en una única Llei (és a dir, la Llei 30/1992), sinó a la LPAC ia la LRJSP, respectivament.
Quant a l’entrada en vigor de les normes esmentades, d’acord amb el que disposa la disposició final setena de la LPAC i la disposició final divuitena de la LRJSP, les dues lleis entraran en vigor a l’any de la seva publicació al BOE (això és, el 2 d’octubre de 2016).
Tot seguit passem a analitzar les principals novetats que han estat introduïdes per la LPAC i la LRJSP quant a la reforma del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i sobre el Règim Jurídic del Sector Públic. Això, sense perjudici de les modificacions que la LRJSP ha introduït en altres textos normatius (principalment al Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic), que per la seva importància i especificitat són objecte d’una altra alerta.
1) LLEI 39/2015, DE 1 D’OCTUBRE, DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
De conformitat amb el que exposa l’article 1.1 de la LPAC, constitueix l’objecte d’aquesta Llei “regular els requisits de validesa i eficàcia dels actes administratius, el procediment administratiu comú a totes les administracions públiques, incloent-hi el sancionador i el de reclamació de responsabilitat de les administracions públiques, així com els principis als quals s’ha d’ajustar l’exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària”.
Exposem tot seguit les principals novetats introduïdes per la LPAC, que consta de 133 articles i s’estructura en set títols, cinc disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.
1.1.-Àmbit subjectiu d’aplicació
La LPAC estén la seva aplicació a tots els subjectes compresos en el concepte de sector públic, i enumerats a l’article 2, si bé les corporacions de dret públic es regeixen per la seva normativa específica en l’exercici de les funcions públiques que li hagin estat atribuïdes i supletòriament per la LPAC.
1.2.- Reserva de llei
Es disposa que només mitjançant llei es podran establir tràmits addicionals o diferents dels contemplats a la LPAC, podent concretar reglamentàriament certes especialitats del procediment referides a la identificació dels òrgans competents, terminis, formes d’iniciació i terminació, publicació i informes a demanar.
1.3.- Capacitat d’obrar i representació
La LPAC estén per primera vegada la capacitat d’obrar en l’àmbit del dret administratiu als grups d’afectats, les unions i les entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms quan la Llei així ho declari expressament.
En matèria de representació, s’inclouen nous mitjans per acreditar-la en l’àmbit exclusiu de les administracions públiques, com són l’apoderament “apud acta”, presencial o electrònic, o l’acreditació de la seva inscripció al registre electrònic d’apoderaments de l’Administració pública o organisme competent.
Es disposa, a més, l’obligació de cada administració pública de comptar amb un registre electrònic d’apoderaments, i les administracions territorials poden adherir-se a la de l’Estat.
1.4.- Identificació i signatura electrònica
Es disposa la distinció entre identificació i signatura electrònica i la simplificació dels mitjans per acreditar-ne una o una altra. Amb caràcter general, per realitzar qualsevol actuació prevista en el procediment administratiu, n’hi haurà prou que els interessats acreditin la seva identitat a través de qualsevol dels mitjans d’identificació previstos a la LPAC, mentre que l’ús obligatori de la signatura serà requerit per les administracions públiques als interessats només per a les gestions següents: (i) formular sol·licituds; (ii) presentar declaracions responsables o comunicacions; (iii) interposar recursos; (iv) desistir daccions; i (v) renunciar a drets.
S’estableix, amb caràcter bàsic, un conjunt mínim de categories de mitjans d’identificació i signatura que han de fer servir totes les administracions.
1.5.- Subjectes obligats a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques
A l’article 14 de la LPAC s’identifiquen els subjectes obligats a relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics per a la realització de qualsevol tràmit d’un procediment administratiu: (i) les persones jurídiques; (ii) les entitats sense personalitat jurídica; (iii) els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i les actuacions que realitzin amb les administracions públiques en exercici d’aquesta activitat professional; (iv) els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració; i (v) els empleats de les administracions públiques per als tràmits i les actuacions que hi facin per raó de la seva condició d’empleat públic.
Es preveu, a més, que, reglamentàriament, les administracions podran establir l’obligació de relacionar-s’hi a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.
1.6.- Registre electrònic general
S’estableix, per a totes les administracions públiques, l’obligació de disposar d’un registre electrònic general (article 16 de la LPAC), en què es farà el seient corresponent de qualsevol document que sigui presentat o que es rebi.
Els documents que els interessats dirigeixin als òrgans de les administracions públiques es poden presentar: (i) al registre electrònic de l’Administració o Organisme al qual s’adrecin; (ii) a les oficines de Correus, en la forma que s’estableixi per reglament; (iii) a les representacions diplomàtiques o oficines consulars d’Espanya a l’estranger; (iv) a les oficines d’assistència en matèria de registres; i (v) en qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents.
En qualsevol cas, els documents presentats presencialment davant les administracions públiques han de ser digitalitzats per l’oficina d’assistència en matèria de registres en què hagin estat presentats per incorporar-los a l’expedient administratiu electrònic, amb devolució dels originals a l’interessat, sens perjudici dels supòsits en què la norma determini la custòdia per l’Administració dels documents presentats o resulti obligatòria la presentació d’objectes.
1.7.- Arxiu electrònic únic
S’introdueix l’obligació, per a totes les administracions públiques, de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents que corresponguin a procediments finalitzats, així com l’obligació que aquests expedients siguin conservats en un format que permeti garantir l’autenticitat, la integritat i la conservació del document (article 17 de la LPAC).
1.8.- Validesa i eficàcia de les còpies
A l’article 27 de la LPAC s’aclareix i simplifica el règim de validesa i eficàcia de les còpies, i es defineixen els requisits necessaris perquè una còpia sigui autèntica, les característiques que han de reunir els documents emesos per les administracions públiques per ser considerats vàlids, així com els que han d’aportar els interessats al procediment. Amb caràcter general, llevat de les excepcions previstes a la Llei, l’interessat podrà presentar còpies de documents, ja siguin digitalitzades pel propi interessat o presentades en suport paper.
1.9.- Termes i terminis
En matèria de termes i terminis, s’estableixen les regles per al còmput, l’ampliació o la tramitació d’urgència (articles 29 i següents de la LPAC). S’introdueix el còmput de terminis per hores i s’unifica el règim de còmputs de terminis a l’àmbit administratiu amb el judicial en declarar els dissabtes com a dies inhàbils.
1.10.- Notificacions electròniques
A l’article 41 de la LPAC es disposa que les notificacions electròniques seran preferents i es realitzaran a la seu electrònica oa l’adreça electrònica habilitada única, segons correspongui.
S’incrementa la seguretat jurídica dels interessats mitjançant noves mesures que garanteixen el coneixement de la posada a disposició de les notificacions, com ara l’enviament d’avisos de notificació als dispositius electrònics i/oa l’adreça de correu electrònic de l’interessat, així com l’accés de les notificacions a través del Punt d’Accés General Electrònic de l’Administració que funcionarà com a portal d’entrada.
1.11.- Silenci administratiu
Amb caràcter general, es manté la regla general del silenci administratiu positiu en procediments iniciats a sol·licitud de linteressat. Tot i això, el silenci tindrà efecte desestimatori en els procediments que impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient i en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.
1.12.- Procediment administratiu comú
Amb l’objectiu de simplificar els procediments administratius i augmentar la seguretat jurídica, els procediments especials sobre potestat sancionadora i responsabilitat patrimonial (que la Llei 30/1992 regulava en títols separats) s’integren com a especialitats del procediment administratiu comú.
En matèria de mesures provisionals, es disposa que, una vegada iniciat el procediment, lòrgan administratiu competent per resoldre podrà adoptar les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar leficàcia de la resolució que pugui recaure. Abans de la iniciació del procediment administratiu, lòrgan competent per iniciar o instruir el procediment podrà adoptar, de forma motivada, les mesures provisionals que resultin necessàries i proporcionades. Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades a l’acord d’iniciació del procediment.
S’introdueix l’ús generalitzat i obligatori de mitjans electrònics a les fases d’iniciació, ordenació, instrucció i finalització del procediment.
Sincorpora la regulació de lexpedient administratiu establint el seu format electrònic i els documents que lhan dintegrar. Sestableix que no formarà part de lexpedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, llevat que es tracti dinformes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment.
En matèria d’informació pública, en els procediments en què s’acordi l’obertura d’un període d’informació pública, l’expedient estarà a disposició de les persones que ho sol·licitin per mitjans electrònics a la seu electrònica corresponent.
1.13.- Procediment de tramitació simplificada
A l’article 96 de la LPAC s’introdueix un procediment de tramitació simplificada, que podrà ser acordat d’ofici oa petició de l’interessat, i se n’estableix l’àmbit objectiu d’aplicació -raons d’interès públic o la manca de complexitat del procediment-, el termini màxim de resolució -que serà de trenta dies- i els tràmits de què constarà. Si en un procediment fos necessari realitzar qualsevol altre tràmit addicional, aleshores s’haurà de seguir la tramitació ordinària. En el cas de procediments en matèria de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, si una vegada iniciat el procediment administratiu l’òrgan competent per a la seva tramitació considerés inequívoca la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió, així com la valoració del dany i el càlcul de la quantia de la indemnització, podrà acordar d’ofici la suspensió del procediment general i la iniciació. En el cas de procediments de naturalesa sancionadora, es podrà adoptar la tramitació simplificada del procediment quan l’òrgan competent per iniciar el procediment consideri que, d’acord amb el que preveu la normativa reguladora, hi ha elements de judici suficients per qualificar la infracció com a lleu.
1.14.- Revisió d’actes a la via administrativa
Pel que fa a larevisió d’actes ferms, s’amplia de tres a sis mesos el termini per resoldre el procediment de revisió d’actes nuls de ple dret, i s’introdueixen matisacions respecte del procediment de declaració de lesivitat d’actes favorables als administrats, i la declaració de lesivitat no es pot susceptible de recurs, si bé es pot notificar als interessats a efectes informatius.
En matèria derecursos administratius, s’enumeren tots els actes que posen fi a la via administrativa, amb introducció de nous supòsits en relació amb l’anterior regulació, incloent-hi, juntament amb els previstos amb anterioritat, (i) les resolucions dels nous procediments de determinació de danys derivats d’infraccions administratives; i (ii) les resolucions dels procediments de reclamació de responsabilitat patrimonial. A més, s’aclareixen els actes i les resolucions que posen fi a la via administrativa en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat.
A l’article 116 de la LPAC es regulen les causes d’inadmissió dels recursos administratius, incloent-hi tant causes objectives (incompetència, termini, acte no recurrible) com causes que requereixen una valoració discrecional (manca de legitimitat del recurrent, manca manifesta de fonament del recurs).
En cas que lacte que es recorre sigui presumpte com a resultat del silenci administratiu, seliminen els terminis per recórrer.
S’introdueix la possibilitat per a l’òrgan administratiu d’acordar la suspensió del termini per resoldre fins que recaigui pronunciament judicial en els casos en què l’Administració hagi de resoldre una pluralitat de recursos administratius que portin causa d’un mateix acte administratiu i s’hagi interposat un recurs judicial contra una resolució administrativa o contra el corresponent acte presumpte desestimatori.
Finalment, s’eliminen lesreclamacions prèvies a les vies civil i laboral, de manera que se suprimeix la necessitat de tramitar un procediment administratiu previ a la interposició d’una demanda civil o laboral davant de l’Administració.
2) LLEI 40/2015, DE 1 D’OCTUBRE, DE RÈGIM JURÍDIC DEL SECTOR PÚBLIC
De conformitat amb el que exposa l’article 1, la LRJSP “estableix i regula les bases del règim jurídic de les administracions públiques, els principis del sistema de responsabilitat de les administracions públiques i de la potestat sancionadora, així com l’organització i el funcionament de l’Administració General de l’Estat i del seu sector públic institucional per al desenvolupament de les seves activitats.”.
Exposem a continuació les principals novetats introduïdes per la LRJSP, que consta de 158 articles i s’estructura de quatre títols, vint-i-dos disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i divuit disposicions finals.
2.1.- Àmbit subjectiu
La nova LRJSP s’aplica als subjectes expressament esmentats a l’article 2.1 de la norma esmentada: (i) Administració General de l’Estat; (ii) les administracions de les comunitats autònomes; (iii) les entitats que integren l’Administració local; i (iv) el sector públic institucional, integrat –aquest darrer– pels subjectes enumerats a l’apartat dos de l’esmentat precepte.
2.2.- Principis generals
La LRJSP estableix, en les disposicions generals, els principis generals d’actuació i de funcionament del sector públic espanyol, que hauran de respectar totes les administracions públiques en la seva actuació i en les relacions recíproques. Entre ells, a més dels ja esmentats a la Constitució, destaquen els de transparència i planificació i direcció per objectius.
2.3.- Règim jurídic dels òrgans administratius
A l’article 5 de la LRJSP es defineixen els òrgans administratius i s’estableix que la creació d’òrgans només es podrà fer amb la comprovació prèvia que no hi hagi cap duplicitat amb els existents.
Es completen les previsions sobre els òrgans de l’Aministració consultiva i se’n millora la regulació dels òrgans col·legiats, en particular els de l’Administració General de l’Estat, destacant la generalització de l’ús de mitjans electrònics.
Pel que fa a les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques, el motiu d’abstenció per parentiu s’estén a l’enllaç matrimonial o situació de fet assimilable.
2.4.- Principis relatius a l’exercici de la potestat sancionadora
Al Títol Preliminar de l’LRJSP es recullen els principis relatius a l’exercici de la potestat sancionadora anteriorment contemplats a la Llei 30/1992, si bé amb els matisos següents:
a) En relació amb el principi d’irretroactivitat, les disposicions sancionadores produiran efectes retroactius quan afavoreixin el (presumpte) infractor, tant pel que fa a la tipificació de la infracció com a la sanció i als seus terminis de prescripció, fins i tot respecte de les sancions pendents de compliment en entrar en vigor la nova disposició.
b) Pel que fa al principi de responsabilitat, només podran ser sancionats per fets constitutius d’infracció administrativa els subjectes que resultin responsables dels mateixos a títol de dol o culpa (s’elimina, per tant, la responsabilitat per simple inobservança).
c) Pel que fa al principi de proporcionalitat, per a la graduació de la sanció s’estableixen els criteris següents: (i) el grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat; (ii) la continuïtat o persistència en la conducta infractora; (iii) la naturalesa dels perjudicis causats; i (iv) la reincidència, per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan hagi estat declarat així per resolució ferma en via administrativa.
2.5.- Responsabilitat patrimonial de lEstat Legislador
S’introdueix la responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador, per les lesions que pateixin els particulars en els seus béns i drets derivades de les lleis declarades inconstitucionals o contràries al dret de la Unió Europea, i es concretaran les condicions que s’han de donar perquè es pugui procedir, si s’escau, a la indemnització que correspongui.
Si la lesió és conseqüència de l’aplicació d’una norma amb rang de llei declarada inconstitucional, és procedent indemnitzar-la quan (i) el particular hagi obtingut, en qualsevol instància, sentència ferma desestimatòria d’un recurs contra l’actuació administrativa que va ocasionar el dany, sempre que (ii) s’hagi al·legat la inconstitucionalitat posteriorment declarada.
Si la lesió és conseqüència de l’aplicació d’una norma declarada contrària al dret de la Unió Europea, és procedent indemnitzar-la (i) quan el particular hagi obtingut, en qualsevol instància, sentència ferma desestimatòria d’un recurs contra l’actuació administrativa que va ocasionar el dany, sempre que (ii) s’hagi al·legat la infracció del dret de la Unió Europea posteriorment declarada. Així mateix, s’han de complir tots els requisits següents: (i) la norma ha de tenir per objecte conferir drets als particulars; (ii) l’incompliment ha d’estar prou caracteritzat; (iii) hi ha d’haver una relació de causalitat directa entre l’incompliment de l’obligació imposada a l’Administració responsable pel dret de la Unió Europea i el dany patit pels particulars.
Com a regla general, són indemnitzables els danys produïts en el termini dels cinc anys anteriors a la data de la publicació de la sentència que declari la inconstitucionalitat de la norma amb rang de llei o el caràcter de norma contrària al dret de la Unió Europea, llevat que la sentència disposi una altra cosa.
2.6.- Convenis administratius
Es desenvolupa un règim complet dels convenis administratius, que fixa el contingut mínim, classes, durada, extinció i n’assegura el control pel Tribunal de Comptes.
2.7.- Administració General de l’Estat
El Títol Primer, que regula l’Administració General de l’Estat, parteix de la regulació continguda a la Llei 6/1997, de 14 d’abril, Organització i Funcionament de l’Administració General de l’Estat, i afegeix les modificacions i millores que s’han revelat necessàries.
S’integren en aquesta Llei funcions dels ministres que, amb la regulació anterior, estaven disperses en altres normes o que eren inherents a l’exercici de certes funcions, com ara celebrar en l’àmbit de la seva competència, contractes i convenis; autoritzar les modificacions pressupostàries; decidir la representació del Ministeri als òrgans col·legiats o grups de treball; rendir el compte del departament davant del Tribunal de Comptes; i resoldre els recursos administratius presentats davant dels òrgans superiors i directius del Departament.
A fi d’evitar la proliferació de centres encarregats de la prestació de serveis administratius en cada ens o unitat, i facilitar que aquests siguin proveïts per òrgans especialitzats en l’àmbit del Ministeri o de forma centralitzada per a tota l’Administració, es preveu la possibilitat que l’organització i la gestió dels serveis comuns dels ministeris i entitats dependents pugui ser coordinada pel Ministeri d’Hisenda i Hisenda; o bé per la Subsecretaria de cada departament.
Pel que fa als Delegats del Govern, se’n reforça el paper polític i institucional, se’ls defineix com a òrgans directius, i es disposa que el seu nomenament atendrà criteris de competència professional i experiència.
Les competències dels Delegats del Govern, que fins ara eren recollides en diversos preceptes, passen a estar regulades en un únic article, sistematitzant-les en cinc categories: (i) competències de direcció i coordinació; (ii) d’informació de l’acció del Govern i dels ciutadans; (iii) de coordinació i col·laboració amb altres administracions públiques; (iv) competències relatives al control de legalitat; i (v) competències relacionades amb el desenvolupament de les polítiques públiques.
Pel que fa a l’Administració General de l’Estat a l’exterior, s’efectua una tramesa a la Llei 2/2014, del 25 de març, de l’Acció i del Servei Exterior de l’Estat, ia la seva normativa de desenvolupament, i es declara l’aplicació supletòria de la LRJSP.
2.8.- Sector Públic Institucional
La LRJSP estableix, en primer lloc, dues normes bàsiques per a totes les administracions públiques: (i) l’obligatorietat d’inscriure la creació, transformació o extinció de qualsevol entitat integrant del sector públic institucional al nou Inventari d’Entitats del Sector Públic Estatal, Autonòmic i Local, inscripció que serà requisit necessari per a l’obtenció del número d’identificació fiscal definitiu de l’Agència Administracions a disposar dun sistema de supervisió contínua de les seves entitats dependents, que comporti la formulació periòdica de propostes de transformació, manteniment o extinció.
S’estableix, a més, una nova classificació del sector públic estatal per als organismes i entitats que es creïn a partir de l’entrada en vigor de la Llei, més clara, ordenada i simple, ja que queden reduïts als tipus següents: (i) organismes públics, que inclouen els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials; (ii) autoritats administratives independents; (iii) societats mercantils estatals; (iv) consorcis; (v) fundacions del sector públic; i (vi) fons sense personalitat jurídica.
Per a cadascuna de les categories d’entitats esmentades s’estableix el règim jurídic, economicofinancer, pressupostari, de contractació i de personal. En relació amb les societats mercantils estatals, s’inclou com a novetat que la responsabilitat aplicable als membres dels consells d’administració designats per l’Administració General de l’Estat l’assumeix directament l’Administració designant. La Llei regula, a més, el règim jurídic bàsic dels consorcis -seguint la línia de les modificacions efectuades per la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa- i el de les fundacions del sector públic estatal -mantenint les línies fonamentals de la Llei 50/2002, de caràcter adscripció pública de les fundacions i del protectorat. Finalment, s’hi inclou i regula la figura dels fons sense personalitat jurídica del sector públic estatal, que s’han de crear per llei.
Addicionalment, es preveuen dos tipus de controls de les entitats integrants del sector públic estatal: (i) una supervisió contínua, des de la seva creació fins a la seva extinció, a càrrec del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que vigilarà la concurrència dels requisits que preveu aquesta Llei; i (ii) un control d’eficàcia, centrat en el compliment dels objectius propis de l’activitat de l’entitat, que l’exerceix anualment el Departament al qual estigui adscrita l’entitat o l’organisme públic, sens perjudici del control de la gestió economicofinancera que exerceixi la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.
S’estableix una estructura organitzativa comuna a l’àmbit del sector públic estatal, articulada en òrgans de govern, executius i de control d’eficàcia, corresponent al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques la classificació de les entitats. Es fa més exigent la creació d’organismes públics en sotmetre’s als requisits següents: (i) l’elaboració d’un pla d’actuació amb un contingut mínim que inclou una anàlisi d’eficiència i les raons que fonamenten la creació, la justificació de la forma jurídica proposada, la determinació dels objectius a complir i els indicadors per mesurar-los, l’acreditació de la inexistència de duplicitats, etc.; i (ii) elaborar un informe preceptiu del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
Per primera vegada, s’inclou per al sector públic estatal un règim de transformacions i fusions d’organismes públics de la mateixa naturalesa jurídica, bé mitjançant la seva extinció i integració en un nou organisme públic, o bé mitjançant la seva absorció per un altre ja existent. S’estableix un control més gran per a la transformació d’organisme autònom en societat mercantil estatal o en fundació del sector públic, a fi d’evitar el fenomen de la fugida dels controls del dret administratiu. En canvi, es facilita la transformació de societats mercantils estatals en organismes autònoms, sotmesos a controls més intensos.
Es regula, també a nivell estatal, la dissolució, liquidació i extinció d’organismes públics. En aquest sentit, es detallen les causes de dissolució, entre les quals destaca la situació de desequilibri financer durant dos exercicis pressupostaris consecutius, circumstància que no opera de manera automàtica, en poder corregir-se mitjançant un pla elaborat a aquest efecte.
2.10.- Relacions entre administracions públiques
S’estableix que les relacions entre les diferents administracions públiques s’han de subjectar a nous principis rectors, com l’adequació al sistema de distribució de competències, la solidaritat interterritorial, la programació i l’avaluació de resultats i el respecte a la igualtat de drets de tots els ciutadans.
Es defineixen i distingeixen dos principis clau de les relacions entre administracions: (i) la cooperació (que és voluntària); (ii) i la coordinació (que és obligatòria). Es desenvolupen àmpliament les tècniques de cooperació, especialment les de naturalesa orgànica, entre les quals destaquen la Conferència de Presidents, les Conferències Sectorials (que es regulen amb més precisió) i les Comissions Bilaterals de Cooperació. Així mateix, es crea un Registre Electrònic estatal dÒrgans i Instruments de Cooperació, amb efecte constitutiu.
Es dóna també resposta legal a les interrelacions competencials que s’han desenvolupat durant els darrers anys, propiciant la creació voluntària de serveis integrats o complementaris, en què cada Administració té en compte les competències d’altres administracions públiques i coneix els seus projectes d’actuació per millorar l’eficàcia de tot el sistema administratiu.
Finalment, es potencia la disponibilitat de sistemes electrònics dinformació mútua, així com la reutilització de les aplicacions propietat de lAdministració, a fi destalviar despeses.
El contingut de la present Alerta té caràcter merament informatiu. Qualsevol decisió o actuació basada en el contingut haurà de ser objecte de ladequat assessorament professional.
