El passat 3 de novembre s’ha publicat el text integral de la Sentència del Tribunal Constitucional 182/2021, de data 26 d’octubre de 2021, per mitjà de la qual s’ha declarat la inconstitucionalitat dels articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.0 del del Reial Decret Leg. s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (d’ara endavant, “TRLHL”), en què es regulava el sistema objectiu de càlcul de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (d’ara endavant, “IIVITNU”), conegut també com a Impost de Plusvàlua Municipal “per contravenir injustificadament el principi de capacitat econòmica com a criteri de la imposició”.
Noteu, en aquest sentit, que el Tribunal Constitucional ja s’havia pronunciat sobre la constitucionalitat de la normativa que regula aquest impost en dues ocasions anteriors. En efecte, d’una banda, la Sentència 59/2017, de data 11 de maig de 2017, va declarar inconstitucionals i nuls els articles 107.1, 107.2.a) i 110.4, del TRLHL, però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments; de l’altra, la Sentència 126/2019, de data 31 d’octubre del 2019, va declarar també inconstitucional l’article 107.4 del mateix text, respecte dels casos en què la quota a satisfer sigui superior a l’increment patrimonial realment obtingut pel contribuent.
En definitiva, en els pronunciaments anteriors, el Tribunal Constitucional s’havia pronunciat primer sobre els supòsits en què no existia un increment de valor (una plusvàlua) i, posteriorment, sobre els supòsits en què sí que existia aquest increment de valor, però arran del sistema objectiu de càlcul de la base imposable la quota a satisfer resultava superior a aquest increment patrimonial.
En canvi, en aquesta Sentència l’objecte del de la qüestió abasta un altre tipus de supòsits, no inclosos en els analitzats en els pronunciaments anteriors, això és els supòsits en què l’increment de valor, que existeix, és inferior al calculatope legiscom a base imposable, i la quota tributària consumeix, sense esgotar, una part significativa daquest increment real.
Bé, en aquest sentit, la conclusió a què arriba el Tribunal Constitucional és que “el manteniment de l’actual sistema objectiu i obligatori de determinació de la base imposable, perquè és aliè a la realitat del mercat immobiliari i de la crisi econòmica i, per tant, al marge de la capacitat econòmica gravada per l’impost i demostrada pel contribuent, vulnera el principi de capacitat econòmica com a criteri d’imposició”.
Per aquestes raons, la Sentència, estimant la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda, declara la inconstitucionalitat i la nul·litat dels preceptes ressenyats supra i, en definitiva, del sistema objectiu de càlcul de la base imposable de l’impost de plusvàlua.
Noteu, a aquest efecte, que la decisió d’aquesta Sentència suposa l’expulsió de l’ordenament jurídic dels arts. 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 TRLHL, deixant, com es reconeix a la pròpia Sentència, “un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedeix la liquidació, la comprovació, la recaptació i la revisió d’aquest tribut local i, per tant, la seva exigibilitat”.
En aquest sentit, si bé s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (d’ara endavant, “BOE”), en data 9 de novembre, el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, pel qual s’adapta el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l’Impost sobre l’Impost sobre l’Impost sobre l’ImpostRDL 26/2021”), aquesta disposició no és retroactiva, entrant en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE (és a dir, el 10 de novembre de 2021): per tant, pel que fa a les transmissions patrimonials efectuades entre el 26 d’octubre i el 10 de novembre de 2021, el tribut seria en principi inexigible. els pot aplicar retroactivament una normativa no retroactiva. No obstant això, aquesta conclusió es podria veure matisada per la circumstància que, en puritat, les Sentències del Tribunal Constitucional tenen valor de cosa jutjada, vinculen tots els poders públics i produeixen efectes generals des de la data de la seva publicació al BOE, mentre que, a data d’avui, la Sentènciade quaencara no ha estat publicada al BOE.
En canvi, pel que fa a les transmissions patrimonials realitzades amb anterioritat al 26 d’octubre de 2021, en relació amb les quals ja s’haguessin generat liquidacions (provisionals o definitives) o autoliquidacions, al marge de la fermesa de les mateixes, el mateix Tribunal Constitucional exclou en principi la possibilitat que puguin ser anul·lades o modificadesno es poden considerar situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en aquesta sentència aquelles obligacions tributàries meritades per aquest impost que, a la data de dictar-se, hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o mitjançant resolució administrativa ferma.A aquests efectes exclusius, també tenen la consideració de situacions consolidades (i) les liquidacions provisionals o definitives que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se aquesta sentència i (ii) les autoliquidacions la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada ex art. 120.3 LGT a aquesta data”.
***
El contingut de la present Alerta té caràcter merament informatiu. Qualsevol decisió o actuació basada en el contingut haurà de ser objecte de ladequat assessorament professional.
