Juny 2016
Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l’impost sobre estades turístiques i de mesures d’impuls del turisme sostenible.
El passat 25 de juny es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (d’ara endavant, “BOIB”) el Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desenvolupa la Llei de l’impost sobre estades turístiques i de mesures d’impuls del turisme sostenible (d’ara endavant, “Decret 35/2016”).
El Decret 35/2016 conté el desenvolupament reglamentari de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible (d’ara endavant, “Llei 2/2016”), que va crear el tribut sobre estades turístiques a les Illes Balears (comunament conegut com a “Ecotasa”).
En concret, l’aprovació del Decret 35/2016 habilita la definitiva aplicació de la Llei 2/2016 i la plena efectivitat d’aquest nou impost a partir del proper 1 de juliol de 2016 en aprovar els models per a les declaracions fiscals relatives al dit impost (noteu que la Llei 2/2016 condicionava l’aplicació del tribut a model). Així mateix, des d’un punt de vista material, el Decret 35/2016 completa la regulació de l’impost continguda a la Llei 2/2016 realitzant aclariments conceptuals i desenvolupant alguns punts concrets de l’impost (per exemple la quota tributària, les obligacions registrals i els règims previstos per a la determinació de la base imposable).
Per a la millor exposició de les novetats introduïdes pel Decret 35/2016, ia la vista de la imminent efectivitat del tribut, considerem oportú procedir a exposar els elements bàsics d’aquest nou impost fent esment a les novetats i especificacions més importants contingudes a l’esmentat Decret 35/2016.
1.- Naturalesa i afectació.
Limpost sobre estades turístiques a les Illes Balears és un tribut directe, instantani i propi de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Es tracta d’un impost de caràcter finalista i queda afecte íntegrament al fons per afavorir el turisme sostenible (article 2 de la Llei 2/2016).
2.- Fet imposable.
D’acord amb l’article 4 de la Llei 2/2016, constitueixen el fet imposable de l’impost les estades, per dies o fraccions, amb pernoctació o sense, que els contribuents realitzin a les Illes Balears en els establiments turístics següents:
(i) Els establiments d’allotjament hoteler, és a dir, els hotels, els hotels de ciutat, els hotels apartaments i els allotjaments de turisme d’interior.
(ii) Els apartaments turístics.
(iii) Les diverses classes d’allotjaments de turisme rural, és a dir, els hotels rurals i els agroturismes.
(iv) Els albergs i els refugis.
(v) Les hostatgeries.
(vi) Els establiments explotats per les empreses turístico-residencials, excepte pel que fa a les unitats d’allotjament residencial.
(vii) Els hostals, els hostals-residència, les pensions, les posades, les cases d’hostes i els campaments de turisme o càmpings.
(viii) Els habitatges turístics de vacances, els habitatges objecte de comercialització d’estades turístiques i els habitatges objecte de comercialització turística susceptibles d’inscripció d’acord amb les lleis que els regulen.
(ix) La resta destabliments i habitatges als quals la normativa autonòmica atorga la qualificació de turístics.
(x) Els habitatges objecte de comercialització turística que no compleixin els requisits establerts per fer-ho a la normativa autonòmica i que, per tant, no siguin susceptibles d’inscripció d’acord amb la legislació turística vigent.
(xi) Les embarcacions de creuer turístic quan realitzin escala en un port de les Illes Balears. No s’hi inclouen els inicis ni les arribades dels creuers amb sortida o destinació final a les Illes Balears.
A l’article 2 del Decret 35/2016 s’especifica que tenen la consideració d’establiments turístics els habitatges moblats i equipats en condicions d’ús immediat, comercialitzats turísticament, amb finalitat lucrativa, que no compleixin els requisits exigits per la normativa turística per a la seva comercialització turística.
3.- Exempcions.
Queden exemptes de l’impost (art. 5 de la Llei 2/2016), les estades següents:
– Les estades de menors de 16 anys.
– Les estades que es realitzin per causes de força major.
– Les estades que realitzi qualsevol persona per motius de salut, i també les de les persones que l’acompanyin, sempre que es pugui justificar documentalment que les estades responen a la necessitat de rebre prestacions d’atenció sanitària que formin part de la cartera de serveis del sistema sanitari públic de les Illes Balears.
– Les estades subvencionades per programes socials de les administracions públiques de qualsevol estat de la Unió Europea.
4.-Subjectes passius.
Són subjectes passius contribuents d’aquest impost totes les persones físiques que duguin a terme una estada als establiments turístics assenyalats anteriorment (article 6 de la Llei 2/2016).
Noteu que en el cas particular de les embarcacions de creuer turístic, s’entenen per contribuents els passatgers que estiguin en trànsit en el moment de la meritació de l’impost.
Tenen la consideració de subjectes passius substituts del contribuent, i estan obligades a complir les obligacions materials i formals establertes a la Llei, les persones físiques i jurídiques, així com les entitats sense personalitat jurídica a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (d’ara endavant, “Llei General Tributària”), que siguin titulars de les empreses que exploten els establiments turístics a què fa referència l’article 4.1 de la Llei 2/2016 ia què hem fet referència anteriorment.
5.- Responsables subsidiaris i solidaris.
Són responsables subsidiaris del pagament de l’impost les persones o les entitats que contractin directament, com a mediadores, les estades amb els substituts dels contribuents, ia les quals correspon abonar aquestes estades per compte o en interès dels contribuents (article 7 de la Llei 2/2016).
En el cas d’embarcacions de creuer turístic, respondran solidàriament de l’ingrés del deute tributari els consignataris que, d’acord amb la Llei 14/2014, del 24 de juliol, de navegació marítima, actuïn per compte dels subjectes passius substituts per mitjà d’un contracte d’agència o de comissió.
6.- Meritació.
L’impost es meritarà a l’inici de cada estada, computada per cada dia o fracció, als establiments turístics, i s’entendrà per inici de l’estada el moment en què el substitut del contribuent posa a disposició del contribuent l’estada a l’establiment turístic (article 9 de la Llei 2/2016).
En el cas de les embarcacions de creuer turístic, l’inici de l’estada té lloc en el moment que l’embarcació fa escala a algun port de les Illes Balears.
7.- Exigibilitat.
L’article 10 de la Llei 2/2016 disposa que el substitut exigirà l’impost al contribuent en qualsevol moment abans del final del període d’estada i que, en tot cas, el contribuent estarà obligat a satisfer el corresponent import al substitut i no el podrà repercutir en cap altra persona o entitat.
8.- Obligacions formals del substitut contribuent.
D’acord amb l’article 11 de la Llei 2/2016 el substitut del contribuent té les obligacions formals següents:
(i) Presentar les declaracions censals que sestableixin reglamentàriament relatives a linici de lactivitat dexplotació dels establiments turístics, als elements tributaris rellevants per a laplicació de limpost i les seves modificacions, i al cessament de lactivitat dexplotació.
(ii) Presentar les autoliquidacions a què fa referència l’article 14 de la Llei 2/2016.
(iii) Expedir i lliurar els justificants de l’exigència i el cobrament de l’impost al contribuent.
(iv) Portar els llibres i els registres necessaris per recollir totes les circumstàncies amb rellevància tributària inherents a les estades subjectes a l’impost, els justificants a què fa referència la lletra anterior, les exempcions i, en general, els diferents elements tributaris necessaris per a l’aplicació de l’impost.
(v) Registrar les operacions i altres elements a què fa referència la lletra anterior en el termini establert per a la liquidació i el pagament de l’impost.
(vi) Nomenar un representant amb domicili a les Illes Balears, als efectes de les relacions entre lAdministració tributària i el substitut inherents a laplicació de limpost, en el cas de substituts amb domicili fiscal fora de les Illes Balears.
9.- Base imposable.
De conformitat amb el que estableix l’article 12 de la Llei 2/2016, la base imposable de l’impost està constituïda pel nombre de dies de què consta cada període d’estades del contribuent als establiments turístics, i s’entén per dia la franja horària que va des de les 12.00 hores del migdia fins a les 12.00 hores de l’endemà.
Així mateix, aquesta disposició estableix tres règims diferents per a la determinació de la base imposable:
a. Estimació directa, que s’aplica com a règim general.
b. Estimació objectiva.
c. Estimació indirecta, que és aplicable amb caràcter subsidiari d’acord amb el que disposa la Llei General Tributària.
En aquest sentit, els articles 10 i 11 del Decret 35/2016 fan els aclariments següents:
– En el règim d’estimació directa, la base imposable estarà constituïda pel nombre de dies de què consti cada període d’estada.
– El règim d’estimació objectiva s’aplicarà als substituts del contribuent que siguin titulars de les empreses que exploten els establiments turístics inclosos a les lletres a) a j) de l’article 4.1 de la Llei 2/2016, llevat que renunciïn o siguin exclosos, sempre que compleixin un dels requisits següents:
(a) que no se superi la xifra de 12.000 places de capacitat al tancament de lexercici fiscal anterior o, en cas dinici dactivitat, durant el temps dobertura autoritzat per lAdministració turística component;
(b) que més del 15 % de les places hagi estat contractat al llarg de lexercici fiscal anterior mitjançant intermediaris, majoristes o operadors turístics.
– Quan sigui aplicable el règim d’estimació objectiva, aquest s’aplicarà a tots els establiments ubicats a les Illes Balears que exploti el subjecte passiu, sense que, per tant, un mateix substitut pugui aplicar diferents règims de determinació de la base.
– Per als substituts del contribuent serà possible renunciar al règim d’estimació objectiva, cas en què suposarà la inclusió en el règim d’estimació directa durant un període mínim de dos exercicis per a tots els establiments que exploti el substitut, i s’entendrà prorrogada tàcitament per a cadascun dels exercicis següents en què pugui ser aplicable, llevat que es revoqui la renúncia durant el exercici.
10.- Quota tributària.
La quota tributària íntegra de l’impost es determina aplicant a la base imposable la tarifa continguda al quadre contingut a l’article 13 de la Llei 2/2016. D’acord amb el que estableix aquest precepte, la quota tributària oscil·larà entre un mínim de 0,5 euros a un màxim de 2 euros per persona per dia, en base a les diferents classes d’establiments turístics.
La quota tributària líquida de l’impost s’obté d’aplicar les bonificacions següents:
a. Una bonificació del 50% sobre la quota tributària íntegra per a les estades que es facin en temporada baixa (mesos de novembre a abril inclosos).
b. Una bonificació del 50% sobre la quota tributària íntegra -o, si escau, minorada per l’aplicació de la bonificació anterior- corresponent als dies novè i següents en tots els casos d’estades en un mateix establiment turístic superiors als vuit dies.
En relació amb la quota anual, l’article 15 del Decret 35/2016 afegeix les precisions següents:
– La quota anual s’obtindrà de l’aplicació al nombre total de dies d’estada de l’exercici fiscal de la quota per dia que fixa l’article 13.1 de la Llei 2/2016 per a cada classe d’establiment turístic.
– En el règim d’estimació directa, la quota anual serà la quota líquida després de l’aplicació de les bonificacions que corresponguin, d’acord amb l’article 13.2 de la Llei 2/2016.
– En el règim d’estimació objectiva, la quota anual es determinarà per cada establiment turístic que sigui explotat pel substitut, llevat que durant l’exercici fiscal es produeixin canvis en un mateix establiment que suposin la seva inclusió en grups diferents.
– En el règim d’estimació objectiva no seran aplicables les bonificacions de l’article 13.2 de la Llei 2/2016, sens perjudici que el substitut les hagi d’aplicar en els actes de repercussió del tribut al contribuent en els termes establerts als articles 10 i 13 de la Llei 2/2016.
11.- Gestió.
Pel que fa a la gestió de l’impost, l’article 14 de la Llei 2/2016 estableix el següent:
– Les persones o les entitats titulars de l’explotació dels establiments turístics, en qualitat de substituts del contribuent, presentaran l’autoliquidació o les autoliquidacions i els ingressos a compte.
– En els casos de determinació de la base imposable en règim d’estimació directa, el període de liquidació serà trimestral, per a cadascun dels trimestres en què es divideix l’any natural, i el substitut del contribuent presentarà les corresponents autoliquidacions trimestrals.
– En els casos de determinació de la base imposable en règim d’estimació objectiva, el període de liquidació es correspondrà amb l’any natural, i el substitut del contribuent presentarà la corresponent autoliquidació anual.
– Així mateix, en aquests casos, i amb caràcter general, al mes de setembre de cada any el substitut del contribuent presentarà un ingrés a compte, mitjançant la corresponent autoliquidació, per un import màxim del 60% de la quota que resulti de l’aplicació dels corresponents signes, índexs o mòduls.
– L’aplicació de l’impost s’efectuarà d’acord amb els procediments tributaris i de recaptació establerts a la Llei General Tributària ia la legislació de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
– En tot cas, quan el substitut del contribuent no presenti l’autoliquidació l’Agència Tributària de les Illes Balears podrà girar la liquidació d’ofici que correspongui utilitzant els signes, els índexs i els mòduls que reglamentàriament es fixin per al règim d’estimació objectiva.
– El pagament de les autoliquidacions, incloses les corresponents a ingressos a compte, i també el de les liquidacions no poden ser objecte d’ajornament o de fraccionament.
– D’acord amb això, totes les sol·licituds d’ajornament o fraccionament s’inadmetran a tràmit, i el fet de presentar-les no impedirà l’inici o la continuació del període executiu i l’exigibilitat del deute liquidat o autoliquidat pel procediment de constrenyiment, amb els corresponents recàrrecs i interessos.
L’article 14 del Decret 35/2016 afegeix que els substituts determinaran respecte de cada establiment turístic el nombre total de dies d’estada de l’exercici fiscal que hagin de ser objecte de tributació, mitjançant l’aplicació dels signes, els índexs i els mòduls que consten a l’annex 1 del Decret esmentat, i que, amb aquesta finalitat, els diferents tipus d’acords es classificaran amb grups homogènics. 2/2016.
12.- Obligacions registrals.
L’article 18 del Decret 35/2016 estableix que els substituts del contribuent portaran i conservaran de manera adequada (i) el llibre de registre de declaracions i (ii) el llibre de registre de justificants de pagament emesos.
Aquests llibres s’han de portar de manera autònoma per a la gestió del tribut, de manera que amb aquesta finalitat no es poden utilitzar altres llibres de registre que, en compliment d’altres obligacions fiscals o comptables, porti el substitut.
Els substituts que determinin la base imposable mitjançant el règim d’estimació objectiva només tenen l’obligació de conservar els justificants dels signes, els índexs i els mòduls utilitzats i d’emetre els justificants de pagament quan el contribuent els ho requereixi, cas en què en guardaran una còpia.
13.- Declaració censal.
Els articles 23 i següents del Decret 35/2016 creen el cens de substituts, i estableixen les obligacions següents:
(i) El cens de substituts estarà format per les persones i entitats que siguin titulars d’empreses que explotin els establiments turístics les estades dels quals estiguin subjectes al tribut.
(ii) Amb aquesta finalitat els substituts presentaran les declaracions dinici de lactivitat o alta, de modificació de dades o de cessament o baixa en relació amb cada establiment que sigui objecte dexplotació.
(iii) La declaració d’inici de l’activitat es presentarà abans de començar l’activitat i s’hi farà constar el contingut previst en aquest article, tant pel que fa al substitut com pel que fa als establiments objecte d’explotació.
(iv) Quan variï qualsevol de les dades recollides a la declaració d’alta, o en una altra declaració posterior, el substitut ho comunicarà a l’Administració Tributària mitjançant la corresponent declaració de modificació.
(v) Els substituts que cessin l’activitat d’explotació d’establiments turístics i que, per tant, deixin d’actuar com a substituts, presentaran davant l’Agència Tributària de les Illes Balears la declaració de baixa al cens de substituts.
***
El contingut de la present Alerta té caràcter merament informatiu. Qualsevol decisió o actuació basada en el contingut haurà de ser objecte de ladequat assessorament professional.
